Les rates i ratolins són rosegadors que conviuen com paràsits de les civilitzacions humanes des de l’antiguitat. Les plagues de rates i ratolins han provocat en la història de la humanitat epidèmies que han generat centenars de milers de morts. Al ser portadors de diverses malalties com la Leptospirosis, Triquinosis, Pesta bubònica, Febre hemorràgica Argentina, Estreptocòccia, Erisipeloide, Malaltia de Auyeszky o pneumònia intersticial, Hantavirus. Entre altres perilloses malalties que han acabat amb la vida de centenars de milers de persones durant la història passada de l’èsser humà.

Dels centenars d’espècies de rosegadors coneguts són tres els que més s’han adaptat a viure al costat de l’home tant dintre de les cases com en el seu voltants per a poder tenir accés als residus generats pels humans que cada vegada augmenten en quantitat. Les rates viuen en grups i tenen una alta taxa de reproductibilitat. Són d’hàbits nocturns.

La majoria de les vegades a l’observar una rata en un local de dia, la probabilitat de trobar moltes més és ben alta, doncs visualitzar-les en horari diürn significa que no tenen espai suficient ni aliment en els nius i es veuen obligades a sortir fora a buscar aliment i refugi. La presència de rosegadors en les cases la corroborem per l’observació directa d’ells, o la deduïm per la presència de femta en els armaris, cuines, o en el sòl, així com les fustes i les bosses mossegades per elles, i per a combatre-les existeixen en l’actualitat rodenticides molt efectius que són el resultat d’estudis científics realitzats per empreses prestigioses del camp de la química i la medicina.

Ratolí casolà (Mus musculus): Color gris, longitud entre 7 i 11 cm. sense la cua. Pot introduir-se per ranures de 6 mm d’ample Durant el seu període de gestació que dura 3 setmanes tenen. 7 – 8 ventrades a l’any. Aquestes arriben a la maduresa sexual a les 8 o 10 setmanes.

Rata negra (Rattus rattus): Té pelatge fosc, pesa uns 200 grs. i presenta unes dimensions de 15-20 cm. En el seu estat natural viu en arbres, pel que se li coneix com la rata de les teulades. Viu de 9 a 12 mesos i té una mitjana de 6 ventrades anuals, cadascuna amb 6-10 individus.

La rata comuna o rata grisa (Rattus norvegicus): També coneguda com rata de camp, és més gran i agressiva que la rata negra. Pesa uns 300 grs. i medeix 20-25 cm. Necessita viure pròxima a l’aigua i està especialment adaptada al mitjà urbà, resultant habitual trobar-la en el clavegueram i les seves connexions. Viu de 9-18 mesos i té 7 ventrades anuals de 8-10 criatures.